QUE FEM AQUEST FINDE?: LA LLUITA PER EL PATRIMONI

BREDA

Imatge antiga dins d'un dels bars del poble

Quan sentim a parlar d'un poble anomenat Breda potser pocs de nosaltres el podrien situar al mapa tan sols, però si al contrari s'afegeix: "Sí home! Ventdelplà!" llavors resulta més senzilla la seva ubicació i la ment dels oients els proporciona automàticament imatges de la seva plaça de l'esglèsia, Ca la Teresa o el Bar Tramuntana.

Aquest cap de setmana ens hem dedicat a visitar un dels pobles més coneguts de la província de Girona gràcies a la sèrie televisiva de TV3, encara que aquest no sigui ni de lluny el seu principal tret característic, sinó la producció de terrissa que remunta al segle XVI. L'origen de la tradició terrissaire la trobem als monestirs, els monjos van descobrir que la combinació entre una terra amb bones propietats i unes bones condicions climàtiques donaven lloc a una bona producció de ceràmica i a partir d'aquí la indústria es va anar desenvolupant fins ara actualment. Gràcies a això poc a poc el poble de Breda va anar consolidant la fama d'artesans i venedors.

Vista general de la botiga Terraforta

Cases antigues, carrers estrets, ambient de diumenge al matí i botigues, moltes botigues de terrissa on podem observar que hi ha productes de tota mena: gerros, testos, figures, estris de cuina, nans de jardí...i molts altres elements que fascines i aturen per un moment als visitants interessats i curiosos en saber quin deu ser el seu preu. En Francesc Mas és un jove que treballa a la botiga Terraforta d'artesania i ceràmica, amb moltes ganes ens fa un retrat de la situació actual:
"Actualment la majoria de ceràmica que es ven és importada, els únics productes que es continuen fent són les cassoles, les olles...el que ve a ser la ceràmica de cuina".

Al preguntar sobre la situació econòmica es mostra optimista davant de tot: "Notem la crisis com en tots els sectors, però com he comentat s'importa de fora però també s'exporta. A França, Japó... el secret està en la qualitat, és per això que podem subsistir davant de empreses com Ikea o semblants. La cuina ceràmica no té res a veure amb la de metall".

Tot i així, la gent de Breda en els darrers anys viu una preocupació molt gran, un dels problemes que inquieta als seus ciutadans, sobretot aquells amb més relació amb el món ceramista, són els forns. Durant els darrers anys s'ha iniciat una lluita per intentar protegir els pocs que queden encara al poble, lluita que fins i tot ha estat recolzada per la Generalitat. Dels 22 forns que hi havia tan sols en resten una quarta part i l'Ajuntament, tot i haver rebut avisos de tot tipus resta en silenci i es limita a no fer cap comentari respecte el fet de poder declarar aquestes peçes úniques i tan preuades com a Béns Culturals d'Interés Local (BCIL).

Un dels pocs forns que queden a Breda

A part d'aquesta tradició ceramista, una altre influència innegable que ha fet creixer sorprenentment la fama de Breda és la coneguda sèrie catalana Ventdelpla, gravada durant els darrers anys en alguns llocs del poble dels quals actualment se'n ha fet una ruta anomenada: Ruta de Ventdelpla. Noemí, secretaria del Centre Cultural els forns dóna la seva opinió sobre el tema: "Al seu temps la sèrie va ser com un "Boom" en el poble i voltants, tothom venia a veure les gravacions, la gent s'interessava en els llocs... alguns no savien ni que el poble era conegut per la terrissa!"

Noemí, davant dels Forns del Centre Cultural

El Centre Centre Cultural els Forns és conegut com el seu propi nom indica per aquestes fantastiques reliquies conservades durant molts anys, també s'hi fan diverses activitats i exposicions que promocionen els trets més característics de Breda: la ceràmica, les ruta de Ventdelpla i finalment les delicioses botifarres i embutits caracteristics de la zona. Un altre dels llocs que no es pot deixar perdre és el museu municipal Josep Aragay, el qual es troba situat en la primitiva esglèsia de Santa Maria del segle XII de la que encara resta una part de l'estructura. Allà es poden veure fantastiques obres i escultures d'allò més ben fetes.