Els carrers s’omplen de gent, les places d’aparcament
desapareixen com per art de màgia i els propietaris dels comerços i restaurant
es freguen les mans amb un somriure d’allò més suggeridor. La ciutat de Girona palpita
al ritme dels milers de visitants que han vingut a gaudir de la nova edició del
Temps de Flors. Aquesta vegada en un context més precari que mai, on sembla que
la primavera no acabi d’arribar per molt que es decori la ciutat i s’intenti amagar
les arrels de les verdaderes mancances de la societat.
Una gran massa
de gent es dirigeix cap a la Catedral de Girona per assistir a la inauguració
de la 57a edició del Temps de Flors. Encara falta mitja hora però els carrers
del call estan col·lapsats i es van formant llargues cues, tant pels que pugen carrer
amunt com pels que volen sortir d’aquestes aglomeracions. Homes, dones amb nens
agafats de la mà, grups de pensionistes amb gorra; tots deambulen pel carrer
preocupant-se més de que ningú els passi a davant, que no pas de si en el
portal en el que acaben d’entrar hi ha l’exposició que volen veure.
Ja fa uns 30
anys que es va decidir instal·lar l’itinerari agafant com a eix central el
Barri Vell de Girona, més conegut com a “Call Jueu” i sembla que aquesta
massificació que es produeix durant els dies que dura l’esdeveniment hagi de
ser inevitable. La Dolores fa 5 anys que hi assisteix, com si d’una missa es
tractés, a cada edició del Temps de Flors. Es coneix el recorregut de memòria
però tot i així prefereix fer la visita guiada. “Me gusta porque
vas con gente y es más divertido, nos reímos un montón. Aunque quizá me falta
tiempo para tirar fotos.”
El fenomen de
les fotografies no és exclusiu en la gent gran, sembla que s’hagi tornat una
obligació no marxar de cada exposició sense fer una foto a les flors o als
acompanyants del grup. Enguany l’edició del Temps de Flors la formen 86 patis,
36 exposicions florals i 11 jardins. Al pati número 30, anomenat Foix
Boschmonar, la cua per entrar comença al carrer. L’exposició del pati, està
formada per flors, miralls i marcs, motiu suficient perquè els visitants trobin
impensable marxar d’allà sense deixar immortalitzat el moment. Un home canós i
petit té la mirada fixa en la dona que entra pel costat invers de la cua. “¡Señora,
pero apártese coño, que están haciendo una foto!”.
Poca gent sap
que l’origen de tot es remunta a l’any 1954 quan unes gironines de la secció
femenina de la Falange i la JONS van decidir fer una exposició de flors al saló
de descans del Teatre Municipal. Van participar molts artistes de l’època amb
l’ajuda dels ciutadans que estimaven les flors i gaudien de la seva bellesa. En
aquella època era tant inusual fer una foto a l’exposició com veure actualment
alguna persona aturar-se durant una estona a observar la composició i la
bellesa de les flors. Un altre tret que caracteritzava la festivitat eren les
ganes que hi posaven els mateixos ciutadans en decorar balcons, finestres o
simplement treure els geranis al balcó. El propietari de la farmàcia recorda
els temps en què tot els veïns esperaven aquella setmana amb ganes. “Fa temps
que els del carrer no decorem el balcó. A vegades penso que hauria de fer-ho,
però no tinc gaire temps amb la farmàcia”.
Però no tothom
deixa de banda aquesta iniciativa, el duel entre restaurants és evident i es
nota. L’originalitat dels mostradors i terrasses té premi, un premi donat pel
nombre de clients que decideixen el lloc on menjaran, més per la decoració que
no pas pel tipus d’àpat que volen. El nom que engloba aquest fenomen és el de
“Gastroflors”, i engloba tot tipus de menús relacionats amb les fruites,
verdures o decoracions amb motius florals. Aquest any participen 25 restaurants
diferents. En el cas dels comerços, en motiu del Temps de Flors, el segon cap
de setmana no tanquen les seves portes fins a les 12 de la nit, una iniciativa
que es justifica amb l’objectiu de “l’oci nocturn”, però que té com a base el
consumisme.
Els rius de
gent han desembocat finalment davant de la Catedral de Girona, tothom s’agrupa
davant de l’escenari i observen com l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont,
puja i pronuncia el discurs d’inauguració. La majoria de persones parlen entre
elles i les úniques que no es perden ni un detall són les càmeres dels
diferents mitjans de comunicació que han vingut a gravar a l’alcalde en
primeríssim primer pla. L’era digital està com sempre present en l’acte, tothom
està amb el mòbil a la mà informant potser a través de les xarxes socials a tots
els seus contactes que és en aquesta inauguració. Efectivament obrint el
Twitter es confirma l’evidencia, més de 500 tuïts diferents acompanyats del
hashtag #tempsdeflors.
