HI HAVIA UNA VEGADA...

3a FIRA DEL CONTE DE MEDINYÀ

Cartell de la Fira del Conte

Hi havia una vegada un poble que volia portar als seus nens a un món màgic. Un món amb castells encantats, ogres, bruixes i princeses, personatges amb els quals de ben segur tots hem compartit infància i que gràcies a la Fira del Conte de Medinyà pretenen seguir formant part dels més petits.

Per tercer any consecutiu es celebra una nova edició de la Fira del Conte, un esdeveniment que té com a objectiu fer gaudir als nens i nenes del món de la ficció en un cap de setmana dedicat als contes.

La veritat és que sembla que per molt que les noves tecnologies s'imposin al paper els més petits segueixen preferint els contes de tota la vida i altres de nous que van apareixent. El dependent de la parada Llibreria 22 esta convencut que les històries que expliquen els contes tenen futur, i molt. "Crec que són coses que no et pot donar un i-PAD per exemple, el tacte del paper, els dibuixos desplegables... jo als meus fills els hi continuaré explicant contes".

En els llibres moltes vegades són importants els dibuixos. La Blanca Gonzáles, il·lustradora, té molt clar que "Les mans les tenim per alguna cosa, i que el que pugui fer un mateix té més valor que el que es pugui comprar".

 Sembla que la Fira del Conte tenia aquesta idea més que clara i moltes de les parades van optar per oferir als seus visitants tallers artesans de cuir, pintura, titelles o dibuixos. La resposta va ser molt bona tant per part dels pares com per els petits artistes.

Taller de manualitats amb cuir

Taller de titelles

Il·lustració en directe

Una de les parades amb més energia i ganes d'aprofitar un dia així va ser la parada de la Lola Martin, autora dels llibres de Margaritta Flop i la Rosaura, contacontes, que amb entusiasme, un vestuari realment original i moltes ganes van donar a coneixer "Pequeñas historias para gente sin edad", una recopilació de contes, poemes i històries per tots els públics.

Rosaura amb un dels vistants de la fira



En aquesta 3a edició de la Fira del Conte no podia faltar el màxim representant "de llibres" que com és evident fou la parada de les Biblioteques catalanes. Enguany a més de l'espai dotat amb tot tipus de llibres per nens, van incorporar un nou concurs que consistia en donar nom a les noves mascotes de la Biblioteca. Els nens van proposar molts noms i d'entre tots  triaran els guanyadors i ho publicaran a la web.

La llarga llista de "possibles" noms per les mascotes

El joc no pot faltar en la vida d'un nen, igual que no podia faltar en un esdeveniment d'aquest tipus. Una de les activitats que va atraure a grans i petits va ser l'apartat de "jocs d'avans" on molts dels actuals antepassats lúdics van pendre protagonisme tant per els pares que jugaven amb ells al pati, com per la nova generació que fascinats per la seva simplicitat, no van dubtar ni un moment en divertir-se de la manera més sana.

Pescant entrelles i peixos

Un dels jocs més populars de la fira

Jugant: pares i també fills



NO TOT SÓN FLORS I VIOLES

Els carrers s’omplen de gent, les places d’aparcament desapareixen com per art de màgia i els propietaris dels comerços i restaurant es freguen les mans amb un somriure d’allò més suggeridor. La ciutat de Girona palpita al ritme dels milers de visitants que han vingut a gaudir de la nova edició del Temps de Flors. Aquesta vegada en un context més precari que mai, on sembla que la primavera no acabi d’arribar per molt que es decori la ciutat i s’intenti amagar les arrels de les verdaderes mancances de la societat.

Una gran massa de gent es dirigeix cap a la Catedral de Girona per assistir a la inauguració de la 57a edició del Temps de Flors. Encara falta mitja hora però els carrers del call estan col·lapsats i es van formant llargues cues, tant pels que pugen carrer amunt com pels que volen sortir d’aquestes aglomeracions. Homes, dones amb nens agafats de la mà, grups de pensionistes amb gorra; tots deambulen pel carrer preocupant-se més de que ningú els passi a davant, que no pas de si en el portal en el que acaben d’entrar hi ha l’exposició que volen veure.

Ja fa uns 30 anys que es va decidir instal·lar l’itinerari agafant com a eix central el Barri Vell de Girona, més conegut com a “Call Jueu” i sembla que aquesta massificació que es produeix durant els dies que dura l’esdeveniment hagi de ser inevitable. La Dolores fa 5 anys que hi assisteix, com si d’una missa es tractés, a cada edició del Temps de Flors. Es coneix el recorregut de memòria però tot i així prefereix fer la visita guiada. “Me gusta porque vas con gente y es más divertido, nos reímos un montón. Aunque quizá me falta tiempo para tirar fotos.”

El fenomen de les fotografies no és exclusiu en la gent gran, sembla que s’hagi tornat una obligació no marxar de cada exposició sense fer una foto a les flors o als acompanyants del grup. Enguany l’edició del Temps de Flors la formen 86 patis, 36 exposicions florals i 11 jardins. Al pati número 30, anomenat Foix Boschmonar, la cua per entrar comença al carrer. L’exposició del pati, està formada per flors, miralls i marcs, motiu suficient perquè els visitants trobin impensable marxar d’allà sense deixar immortalitzat el moment. Un home canós i petit té la mirada fixa en la dona que entra pel costat invers de la cua. “¡Señora, pero apártese coño, que están haciendo una foto!”.

Poca gent sap que l’origen de tot es remunta a l’any 1954 quan unes gironines de la secció femenina de la Falange i la JONS van decidir fer una exposició de flors al saló de descans del Teatre Municipal. Van participar molts artistes de l’època amb l’ajuda dels ciutadans que estimaven les flors i gaudien de la seva bellesa. En aquella època era tant inusual fer una foto a l’exposició com veure actualment alguna persona aturar-se durant una estona a observar la composició i la bellesa de les flors. Un altre tret que caracteritzava la festivitat eren les ganes que hi posaven els mateixos ciutadans en decorar balcons, finestres o simplement treure els geranis al balcó. El propietari de la farmàcia recorda els temps en què tot els veïns esperaven aquella setmana amb ganes. “Fa temps que els del carrer no decorem el balcó. A vegades penso que hauria de fer-ho, però no tinc gaire temps amb la farmàcia”.

Però no tothom deixa de banda aquesta iniciativa, el duel entre restaurants és evident i es nota. L’originalitat dels mostradors i terrasses té premi, un premi donat pel nombre de clients que decideixen el lloc on menjaran, més per la decoració que no pas pel tipus d’àpat que volen. El nom que engloba aquest fenomen és el de “Gastroflors”, i engloba tot tipus de menús relacionats amb les fruites, verdures o decoracions amb motius florals. Aquest any participen 25 restaurants diferents. En el cas dels comerços, en motiu del Temps de Flors, el segon cap de setmana no tanquen les seves portes fins a les 12 de la nit, una iniciativa que es justifica amb l’objectiu de “l’oci nocturn”, però que té com a base el consumisme.

Els rius de gent han desembocat finalment davant de la Catedral de Girona, tothom s’agrupa davant de l’escenari i observen com l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, puja i pronuncia el discurs d’inauguració. La majoria de persones parlen entre elles i les úniques que no es perden ni un detall són les càmeres dels diferents mitjans de comunicació que han vingut a gravar a l’alcalde en primeríssim primer pla. L’era digital està com sempre present en l’acte, tothom està amb el mòbil a la mà informant potser a través de les xarxes socials a tots els seus contactes que és en aquesta inauguració. Efectivament obrint el Twitter es confirma l’evidencia, més de 500 tuïts diferents acompanyats del hashtag #tempsdeflors.

TEMPS DE FLORS 2012

TEMPS DE FLORS

"¿Me preguntas por qué compro arroz y flores? Compro arroz para vivir y flores para tener algo por lo que vivir" - Proverbi oriental

Aquest cap de setmana i el que ve Girona es vesteix de primavera amb la nova edició del Temps de Flors. Una oportunitat de gaudir de la bellesa de les seves exposicions i de les protagonistes: les flors, molt recomanable! A vegades val més una imatge que mil paraules per això us deixo amb un recull de fotografies: