QUE FEM AQUEST FINDE?: TORNEN LES CATIFES DE FLORS

ENRAMADES 2012

Enramades 2012

Un dels dies en que Arbúcies llueix amb tota la seva esplendor és el diumenge de catifes. El poble esta decorat amb una ornamentació poc usual però feta amb moltes ganes i sobretot molt treball. Gent de diferents edats, nacionalitat, sexe, s'uneixen per oferir als visitants d'arreu aquesta festa on la imaginació i creativitat en són les protagonistes, i amb elles, per suposat, les flors del Montseny!

Un any més la gent d'Arbúcies ha demostrat que les ganes de mantenir la tradició hi són, i ho ha fet com cada any amb l'elaboració de les catifes de flors de les Enramades, que donen el tret de sortida a una època de l'any càlida i estiuenca.

Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i les arbucienques. També es molt coneguda arreu de la comarca, sobretot als pobles del voltant. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus. Anys després es transllada el dia de les catifes al diumenge anterior de la diada i es substitueix la processó per una cercavila, cosa que acaba definitivament amb el sentit religiòs de la festa.

Preparació de les catifes

L’element més característic i conegut de la festa eren (i són) les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.

La denominació d’enramada prové de l’ornamentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es continua engalanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic. Per tal de poder dur a terme aquesta festa l'Ajuntament i dona una certa quantitat de diners a cada carrer perquè pugui decorar-lo a la seva manera. Es pot utilitzar tot tipus de flors, però algunes de més capritxoses costen més de trobar, com per exemple els clavells, que venen de Cadiz. Aquest any es pot diir que s'ha apostat al 100% per la iniciativa i l'únic que s'ha vist modificada ha sigut la programació.

En plena creació de la catifa

Un cop més hem sortit al carrer a preguntar a la gent sobre la festivitat, en Carles, vingut de Santa Coloma de Farners ens explica la seva visió: "Jo ja fa 5 anys que participo decorant el carrer dels comerços, crec que és una molt bona iniciativa. Sempre és voluntari i no es fa per els premis, tanta preparació té més aviat un caire simbòlic".

Carles al carrer dels comerços

Un altre dels entrevistats fou l'Àngel, un dels regidors, que explicà la dinàmica de participació: "Normalment la participació ve donada per diferents edats. Per un costat hi ha les dones grans, que dues setmanes avans ja començen a recollir les flors, els joves i els adults les solen posar i muntar les catifes. Cal dir que als petits els encanta! Hi ha una franja d'edat que s'escapa una mica de participar, són els de 16 a 20 anys".

Els més petits ilusionats amb la feina

Generalment les catifes de flors són de temàtica lliure però sempre hi ha una mena de "fil conductor", aquest any els gegants. Hem estat a diverses parades i la veritat és que es pot dir que la varietat hi ha estat més que present i hi ha hagut dissenys per donar i per vendre.

Una catifa dàllò "més educativa"

Missatges actuals dins el context actual

Catifa marroquina amb motius tradicionals

Una de les parades que més ha sorpres aquest any fou la d'uns "joves músics" que han intercalat les catifes de flors amb la presentació de ells mateixos transformats en estatues humanes per donar més gràcia i ambient a la parada.