ON SÓN LES CIRERES?

FIRA DE LA CIRERA DE LLERS

Un cistell ple del producte protagonista

"I les cireres?" Aquesta és la pregunta que moltes de les persones es van fer el passat dissabte dia 10 de juny al visitar la 18a Fira de la cirera de Llers. No es pot dir que el producte no hi fos present però cal destacar que la fira d'aquest poble empordanès es va consolidar amb moltes altres propostes al marge del motiu principal.

La programació de l'esdeveniment va arrancar a les 8.30 del matí amb una marxa popular dels "Xiquets de Llers" i no va finalitzar fins ben entrat el vespre, tancant amb el concurs de cuina de la cirera de l'Empordà on els plats més originals a base de cireres tenien premi.

De parades de cireres només n'hi havia una i prou, per tant la gent que esperava una gran varietat ràpid va veure que la única possibilitat de comprar cireres era allà. Les dues opcions es presentaven en forma de caixa de 2,5kg a 12€ i de 6kg a 22€ (un preu un tant excessiu per molts dels visitants).

Dues de les venedores de la parada

Parada de cireres durant el matí

Sis productors locals van posar a la venda prop de cinc tones de cireres, totes destinades a aquesta única parada on l'objectiu principal era promocionar el producte local.

La idea era bona, però el resultat fou un tant decepcionant. No per la poca venda de cireres, sinó més aviat per l'ambient de la fira que va agafar un aire tan comercial que semblava que el producte estrella havia quedat eclipsat per altres interessos.

Faltaven activitats relacionades amb aquesta fruita i l'únic que hi tenia àmplia cabuda, el certàmen de cuina, es deixava per una hora tardana com les 7, cosa que no servia de gaire per la gent que venia a visitar la fira durant al matí, o que hi pretenia trobar més representació de la cirera.

Tot i així l'acollida que va tenir fou bona i la gent es va animar a passejar per l'ambient creat per les parades i activitats alternatives. Dues de les més destacades la trobada de puntaires i el campeonat d'escacs que es va organitzar durant tot el matí.

Trobada de puntaires

Campeonat d'escacs a la Fira

Sempre hi ha coses que criden l'atenció de manera exquisita i a la fira vam trobar alguns detalls d'allò més bonics que van ajudar una mica a portar la fira per el camí marcat sense oblidar les cireres. Arrecades de cireres, imans per la nevera... a vegades el simbolisme està present i un cop més s'ha demostrat que les coses més petites són a vegades les més significatives.

Arracades artesanals de Carmen Miranda

Imans de la Fira de la Cirera 2012

TORNEN LES CATIFES DE FLORS

ENRAMADES 2012

Enramades 2012

Un dels dies en que Arbúcies llueix amb tota la seva esplendor és el diumenge de catifes. El poble esta decorat amb una ornamentació poc usual però feta amb moltes ganes i sobretot molt treball. Gent de diferents edats, nacionalitat, sexe, s'uneixen per oferir als visitants d'arreu aquesta festa on la imaginació i creativitat en són les protagonistes, i amb elles, per suposat, les flors del Montseny!

Un any més la gent d'Arbúcies ha demostrat que les ganes de mantenir la tradició hi són, i ho ha fet com cada any amb l'elaboració de les catifes de flors de les Enramades, que donen el tret de sortida a una època de l'any càlida i estiuenca.

Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i les arbucienques. També es molt coneguda arreu de la comarca, sobretot als pobles del voltant. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus. Anys després es transllada el dia de les catifes al diumenge anterior de la diada i es substitueix la processó per una cercavila, cosa que acaba definitivament amb el sentit religiòs de la festa.

Preparació de les catifes

L’element més característic i conegut de la festa eren (i són) les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament.

La denominació d’enra­mada prové de l’orna­mentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es continua enga­lanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic. Per tal de poder dur a terme aquesta festa l'Ajuntament i dona una certa quantitat de diners a cada carrer perquè pugui decorar-lo a la seva manera. Es pot utilitzar tot tipus de flors, però algunes de més capritxoses costen més de trobar, com per exemple els clavells, que venen de Cadiz. Aquest any es pot diir que s'ha apostat al 100% per la iniciativa i l'únic que s'ha vist modificada ha sigut la programació.

En plena creació de la catifa

Un cop més hem sortit al carrer a preguntar a la gent sobre la festivitat, en Carles, vingut de Santa Coloma de Farners ens explica la seva visió: "Jo ja fa 5 anys que participo decorant el carrer dels comerços, crec que és una molt bona iniciativa. Sempre és voluntari i no es fa per els premis, tanta preparació té més aviat un caire simbòlic".

Carles al carrer dels comerços

Un altre dels entrevistats fou l'Àngel, un dels regidors, que explicà la dinàmica de participació: "Normalment la participació ve donada per diferents edats. Per un costat hi ha les dones grans, que dues setmanes avans ja començen a recollir les flors, els joves i els adults les solen posar i muntar les catifes. Cal dir que als petits els encanta! Hi ha una franja d'edat que s'escapa una mica de participar, són els de 16 a 20 anys".

Els més petits ilusionats amb la feina

Generalment les catifes de flors són de temàtica lliure però sempre hi ha una mena de "fil conductor", aquest any els gegants. Hem estat a diverses parades i la veritat és que es pot dir que la varietat hi ha estat més que present i hi ha hagut dissenys per donar i per vendre.

Una catifa dàllò "més educativa"

Missatges actuals dins el context actual

Catifa marroquina amb motius tradicionals

Una de les parades que més ha sorpres aquest any fou la d'uns "joves músics" que han intercalat les catifes de flors amb la presentació de ells mateixos transformats en estatues humanes per donar més gràcia i ambient a la parada.

Tocant instruments animadament

Catifa amb motius musicals i figura inclosa

Ens ha agradat!

• El procés de muntatge de les catifes i tota la feinada que porta un projecte tan bonic.

• La idea de mantenir la tradició i reunir-se per treballar en mantenir una costum així.

Coixí decorat per en Joan Illa Colomer

Gegants, el fil conductor de moltes catifes

Vista general de una de les catifes

HI HAVIA UNA VEGADA...

3a FIRA DEL CONTE DE MEDINYÀ

Cartell de la Fira del Conte

Hi havia una vegada un poble que volia portar als seus nens a un món màgic. Un món amb castells encantats, ogres, bruixes i princeses, personatges amb els quals de ben segur tots hem compartit infància i que gràcies a la Fira del Conte de Medinyà pretenen seguir formant part dels més petits.

Per tercer any consecutiu es celebra una nova edició de la Fira del Conte, un esdeveniment que té com a objectiu fer gaudir als nens i nenes del món de la ficció en un cap de setmana dedicat als contes.

La veritat és que sembla que per molt que les noves tecnologies s'imposin al paper els més petits segueixen preferint els contes de tota la vida i altres de nous que van apareixent. El dependent de la parada Llibreria 22 esta convencut que les històries que expliquen els contes tenen futur, i molt. "Crec que són coses que no et pot donar un i-PAD per exemple, el tacte del paper, els dibuixos desplegables... jo als meus fills els hi continuaré explicant contes".

En els llibres moltes vegades són importants els dibuixos. La Blanca Gonzáles, il·lustradora, té molt clar que "Les mans les tenim per alguna cosa, i que el que pugui fer un mateix té més valor que el que es pugui comprar".

 Sembla que la Fira del Conte tenia aquesta idea més que clara i moltes de les parades van optar per oferir als seus visitants tallers artesans de cuir, pintura, titelles o dibuixos. La resposta va ser molt bona tant per part dels pares com per els petits artistes.

Taller de manualitats amb cuir

Taller de titelles

Il·lustració en directe

Una de les parades amb més energia i ganes d'aprofitar un dia així va ser la parada de la Lola Martin, autora dels llibres de Margaritta Flop i la Rosaura, contacontes, que amb entusiasme, un vestuari realment original i moltes ganes van donar a coneixer "Pequeñas historias para gente sin edad", una recopilació de contes, poemes i històries per tots els públics.

Rosaura amb un dels vistants de la fira



En aquesta 3a edició de la Fira del Conte no podia faltar el màxim representant "de llibres" que com és evident fou la parada de les Biblioteques catalanes. Enguany a més de l'espai dotat amb tot tipus de llibres per nens, van incorporar un nou concurs que consistia en donar nom a les noves mascotes de la Biblioteca. Els nens van proposar molts noms i d'entre tots  triaran els guanyadors i ho publicaran a la web.

La llarga llista de "possibles" noms per les mascotes

El joc no pot faltar en la vida d'un nen, igual que no podia faltar en un esdeveniment d'aquest tipus. Una de les activitats que va atraure a grans i petits va ser l'apartat de "jocs d'avans" on molts dels actuals antepassats lúdics van pendre protagonisme tant per els pares que jugaven amb ells al pati, com per la nova generació que fascinats per la seva simplicitat, no van dubtar ni un moment en divertir-se de la manera més sana.

Pescant entrelles i peixos

Un dels jocs més populars de la fira

Jugant: pares i també fills